Vaig decidir estudiar holandès per un projecte futur de realitzar un Màster de Lingüística en una universitat holandesa. El Màster és en anglès, així que estrictament no necessitaré l’holandès, però tinc debilitat per tots els idiomes i aquesta ha estat l’ocasió perfecta per començar amb l’holandès. Vaig seguir un curs intensiu de tres setmanes a l’Acadèmia d’Holandès durant el mes de setembre, dues hores lectives per dia.
Com a lingüista vaig gaudir enormement del curs i voldria subratllar que, tenint un perfil de lingüista, no és fàcil trobar un curs d’idiomes satisfactori. Això es deu al fet que no és el mateix ensenyar una llengua per al seu ús quotidià (finalitat típica d’un curs d’idiomes), que descriure les propietats estructurals d’una llengua (interès principal d’un lingüista ). Tot lingüista, encara que estigui estudiant un idioma per al seu ús, a mesura que va aprenent a parlar i escriure en l’idioma en qüestió, es planteja una infinitat de qüestions tècniques relacionades amb l’estructura sintàctica, els processos fonològics i morfològics, l’etimologia, les propietats articulatòries dels fonemes, … En aquest sentit, el curs que vaig fer en l’ Acadèmia d’Holandès va ser excel • lent, ja que combinava de manera equilibrada l’aprenentatge pragmàtic amb l’estudi raonat de la gramàtica . Per posar un parell d’exemples, se’ns va explicar la relació existent entre la regla de les vocals dobles/simples i la coda ( un concepte de la teoria lingüística de l’estructura sil • làbica ), i el professor ens va lliurar un esquema dels fonemes de l’holandès arran d’una pregunta que li vaig plantejar sobre els fonemes /e/ /e:/ /ɛ/ en holandès. A més, en tot moment se’m va fer sentir còmoda plantejant aquest tipus de preguntes de caràcter més tècnic , ja que el professor en la seva resposta presentava el contingut d’una manera que fos útil per a tots els estudiants.
D’altra banda, el mètode didàctic em va semblar òptim . En totes les classes hi ha un component gramatical al voltant del qual es treballa, però sempre sobre la base de textos i diàlegs de la vida real. Aquest contacte amb una llengua que no sembla prefabricat per al seu ús a classe dóna confiança a l’estudiant, que pot així imaginar situacions reals en què podrà utilitzar el que s’ha après. A més, sempre hi ha una posada en pràctica mitjançant exercicis en grup i individuals, i el professor estimula l’autonomia lingüística dels estudiants, demanant-los que comparin les seves respostes als exercicis i que en cas de divergència intentin raonar sobre quina hauria de ser la resposta correcta.
A tot això s’afegeix el caràcter dinàmic de les classes, l’estil amè però rigorós del professor i la seva obertura als interessos concrets dels estudiants ( com en el meu cas la lingüística ), i el bon humor que es respira. Personalment sempre vaig sortir de les classes amb la impressió d’haver fet un pas de gegant i amb moltes ganes de continuar.
Meritxell Fernandez
